OBRES A CLIVIS - OBRAS - WORKS
Xavier Gols i
Soler
(Tarragona, 1902-1938) inicià la seva formació musical en el piano
i el violí amb el seu pare, compositor i director d’orfeons. Havent
obtingut la recent instaurada beca Pau Casals l’any 1927, es traslladà a
Barcelona per ampliar els seus estudis de piano amb Blanca Selva i de
composició amb Baltasar Samper. Entre les seves composicions destaquen el
Quintet en re menor (1934) per a corda i piano, De les terres
altes. Quatre impressions per a piano (1936), els Tres preludis
rurals (1937) per a piano i orquestra de cambra, així com una constant
producció al llarg de la seva vida de cançons per a veu i piano.
La Suite pour piano (1928-1930) és la composició de major envergadura que fins llavors havia escomès. Alhora que compaginava els estudis de piano amb la crítica musical que exercia per al diari La Nau, la va anar escrivint lentament fins completar-la a començaments de 1930. Malgrat l’ordre numèric que ocupa en el conjunt, el preludi fou la darrera peça que compongué després de desestimar el primer que, com ell afirmava, no li plaïa.
Els successius moviments que componen la Suite estan dedicats als seus mestres Baltasar Samper i Blanca Selva; a la seva alumna, morta prematurament, Carme Ricomà; al matrimoni Francis i Marie Forgas, íntims amics de Xavier Gols i grans aficionats a la música, els quals sempre l’encoratjaren en les seves activitats musicals, i al pianista deixeble d’Enric Granados, Frank Marshall. L’endreça a aquest darrer probablement tingué el seu origen en una sessió musical que la soprano Concepció Badia donà a casa seva el 5 de desembre de 1928 i que comptà amb l’assistència de destacades personalitats musicals com el propi Marshall, Pere Vallribera, Alexandre Vilalta, Eduard Toldrà o Emili Vendrell, entre d’altres. Gols donà a conèixer allí algunes de les seves cançons i peces per a piano entre les quals es comptaven el Minuet i el Scherzo de la Suite, els quals tal com relata ell mateix en una carta, despertaren l’entusiasme de Marshall.
La Société des Éditions Maurice Senart comprà els drets d’edició de la Suite de Xavier Gols, gràcies en part a la mediació de Manuel Blancafort, el qual editava les seves obres chez Senart des del 1924. El contracte se signà el 20 de novembre de 1930 i poc temps després apareixia editada a la capital francesa. La premsa catalana se’n féu ressò, i fins i tot el compositor Robert Gerhard escrigué una extensa crítica en el setmanari Mirador (núm. 131).
La Suite va ser estrenada íntegrament el 25 de juny de 1930 a la Sala Mozart de Barcelona en un recital de piano a càrrec del propi compositor, poc abans del seu retorn i definitiu establiment a la seva ciutat natal, on començaria una nova etapa en la seva evolució creativa encaminada a la consecució d’un estil més personal i madur.
Xavier
Gols i Soler
(Tarragona, 1902-1938) inició su formación musical en piano y violín
con su padre, compositor y director de orfeones. Habiendo obtenido la
recién instaurada beca Pau Casals el año 1927, se trasladó a Barcelona
para ampliar sus estudios de piano con Blanca Selva y de composición
con Baltasar Samper. Entre sus composiciones destacan el Quintet en
re menor (1934) para cuerda y piano, De les terres altes.
Quatre impressions per a piano (1936), los Tres preludis rurals
(1937) para piano y orquesta de cámara, así como una constante
producción a lo largo de su vida de canciones para voz y piano.
La Suite pour piano (1928-1930) es la composición de mayor envergadura que hasta entonces había llevado a cabo. Mientras compaginaba los estudios de piano con la crítica musical que ejercía para el diario La Nau, fue escribiéndola lentamente hasta completarla a comienzos de 1930. A pesar del orden numérico que ocupa en el conjunto, el preludio fue la última pieza que compuso después de desestimar el primero que, como él afirmaba, no le agradaba.
Los sucesivos movimientos que componen la Suite están dedicados a sus maestros Baltasar Samper y Blanca Selva; a su alumna, muerta prematuramente, Carme Ricomà; al matrimonio Francis y Marie Forgas, íntimos amigos de Xavier Gols y grandes aficionados a la música, los cuales siempre lo alentaron en sus actividades musicales, y al pianista discípulo de Enric Granados, Frank Marshall. La dedicatoria a este último probablemente tuvo su origen en una sesión musical que la soprano Concepció Badia dio en su casa el 5 de diciembre de 1928 y que contó con la asistencia de destacadas personalidades musicales como el propio Marshall, Pere Vallribera, Alexandre Vilalta, Eduard Toldrà o Emili Vendrell, entre otros. Gols dio a conocer allí algunas de sus canciones y piezas para piano entre las cuales se contaban el Minuet y el Scherzo de la Suite, que tal como relata él mismo en una carta, despertaron el entusiasmo de Marshall.
La Société des Éditions Maurice Senart compró los derechos de edición de la Suite de Xavier Gols, gracias en parte a la mediación de Manuel Blancafort, que editaba sus obras chez Senart desde 1924. El contrato se firmó el 20 de noviembre de 1930 y poco tiempo después aparecía editada en la capital francesa. La prensa catalana se hizo eco, e incluso el compositor Robert Gerhard escribió una extensa crítica en el semanario Mirador (núm. 131).
La Suite fue estrenada íntegramente el 25 de junio de 1930 en la Sala Mozart de Barcelona en un recital a cargo del propio compositor, poco antes de su retorno y definitivo establecimiento en su ciudad natal, donde comenzaría una nueva etapa en su evolución creativa encaminada a la consecución de un estilo más personal y maduro.
Xavier Gols i Soler (Tarragona, 1902-1938) began his musical career in
piano and violin with his father, a choir director and composer. After Gols
was awarded the then recently established Pau Casals grant in 1927, he moved
to Barcelona to further develop his
piano technique
with
Blanca Selva and his composition studies with Baltasar Samper. Amongst his
compositions, the following stand out: Quintet en re menor (1934) for
strings and piano, De les terres altes, Quatre impressions per a piano
(1936), Tres preludis rurals (1937) for piano and chamber
orchestra,
as well as a constant production of songs for voice and piano throughout his
life.
The Suite pour piano (1928-1930) is the composition of greatest importance he had ever set out to do until then. Although the work was not finished until 1930, he began the process two years prior, while he was studying piano and held a job as a musical critic for the newspaper La Nau. Despite the numeric order that can be found within the collection, the prelude was the last piece he composed after having destroyed the first, which he confirmed was not to his liking.
The successive movements which compose the Suite are dedicated to his teachers Baltasar Samper and Blanca Selva; to his pupil, who died prematurely, Carme Ricomà; to the married couple Francis and Marie Forgas, intimate friends of Xavier Gols and keen music fans, who always encouraged his musical activities, and to the disciple pianist Enric Granados, Frank Marshall.
The movement dedicated to Marshall probably originated from the musical session the soprano Concepció Badia gave in her house on 5th December 1928; those who attended included outstanding musical personalities such as the very own Marshall, Pere Vallribera, Alexandre Vilalta, Eduard Toldrà or Emili Vendrell, among others. It was there that some of Gols songs and piano pieces became known, those of which included the Minuet and the Scherzo from the Suite, which he himself accounted in a letter, awoke enthusiasm in Marshall.
The Maurice Senart Editions Society bought the rights to the edition of the Xavier Gols Suite, thanks in part to the mediation of Manuel Blancafort, who edited part of his compositions chez Senart from 1924. The contract was signed on 20th November 1930 and soon after the Suite turned up edited in the French capital. The Catalan press took interest, furthermore, composer Robert Gerhard wrote an extensive review in the Mirador magazine (No. 131).
The
Suite was first premièred on 25th June 1930 in the Sala Mozart in
Barcelona in a piano recital by its very own composer, just before his
return and final settling in his home town, where he would begin a new stage
in his creative evolution aimed at the achievement of a more personal and
mature style.