(Vilanova i la Geltrú, Garraf 1895 - Barcelona 1962)

Músic. Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona. El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Lluís Recasens, violí, L.Sánchez, viola, i A.Planas, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència. Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena. Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música. Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou formada l’Orquestra Municipal de Barcelona en fou nomenat director. Les seves obres simfòniques més destacades són la Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926), obra amb la qual guanyà el premi Sant Jordi (1926) del Foment de la Sardana de Barcelona, i la suite La filla del marxant (1934), que havia estat pensada per al drama en tres actes d’Adrià Gual, que restà inèdita. En el camp de la música de cambra compongué el Quartet de corda en do menor (1914) i Vistes al mar, obra per a quartet de corda, premi Fundació Rabell (1920), estrenada l’any següent; Sis sonets, per a violí i piano (1922), premi Fundació Patxot de l’any 1921. Escriví música per a cobla: Les danses de Vilanova, premi Fundació Patxot (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timpans (1926), i trenta-cinc sardanes, de les quals es destaquen Sol ponent (1917), Lluna plena (1921), Sol ixent (1922), Caterina d’Alió (1922), Camperola (1923), Cantallops (1931) i Vilanovina (1946). És autor de l’òpera còmica El giravolt de maig. És també autor de cançons originals, algunes de les quals han adquirit una gran popularitat. Amb text de J.Carner compongué La rosa, deu cançons de les quals es destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta (1927). També escriví música amb texts de Tomàs Garcés: L’ombra del lledoner (1923), Cançó de l’amor que passa (1925), Camins de fada (1926), Cançó de l’oblit (1927); i de Josep Maria de Sagarra: Les garbes dormen al camp (1923), Vinyes verdes vora el mar (1924), Cançó de vela (1926) i el cèlebre Romanç de Santa Llúcia (1924). Compongué música per al cicle de sis cançons per a veu i orquestra La rosa als llavis (1935), de Salvat i Papasseit, i poemes de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo i d’altres. Estrenà al Liceu la versió escènica de l’Atlàntida, de Falla-Halffter, l’any 1961. Entre els seus enregistraments es destacà El sombrero de tres picos, amb l’Orchestre National Française, que guanyà l’any 1958 el Grand Prix du Disque de l’Académie Charles Cros.

(Vilanova i la Geltrú, Garraf 1895 - Barcelona 1962)
Musician. He/she studied starting from the 1906 in the Municipal School of Music of Barcelona, especially with Luis Millet and Antoni Nicolau. The year 1912 debuted as violinist in the Athenaeum of Barcelona. The same year it founded the Quartet Rebirth with Luis Recasens, violin, L.Sánchez, violates, and A.Planas, violonchelo, formation that had an existence decade. It was perfected, pensioned by the city council of Barcelona, in Paris, Berlin and Vienna. It was violin professor and of orchestra's address in Music's Municipal School. As director it acted in head of the Orchestra of Symphonic Studies, and when the year 1944 the Municipal Orchestra from Barcelona was formed director you/he/she was named. Heis author of many symphonic works for orchestra and cobla (formation musical Catalan). It is considered one of the most important musicians in Catalunya and Spain in the XX century.

Obres a Clivis - Obras - Works