Sidokus: el sudoku musical
La melodia amagada ajuda a resoldre l’enigma,
però no és imprescindible saber-la per resoldre’l. Si la sabeu,
millor (tindreu més pistes col·locades a la graella) i, si no, no
passa res: comenceu a resoldre el SIDOKU i en pocs minuts la
tindreu al davant i podreu comprovar com sona la música oculta.
Com que al SIDOKU només hi apareixen les notes naturals sense
alteracions, la melodia pot ser que estigui en una tonalitat
diferent de l’original (ja podeu comptar que si surt la
Cinquena de Beethoven, no estarà en do menor).
Els cinquanta-un SIDOKUS que hi ha en aquest
llibre estan ordenats per grau de dificultat. Els presentem en
cinc nivells:
- Grau elemental: del SIDOKU núm. 1 al núm.
12. Ideal per iniciar-se en la resolució de SIDOKUS. El temps que
es requereix per resoldre’ls és d’uns 10 minuts aproximadament. Si
trigueu més, no us preocupeu: amb la pràctica anireu rebaixant el
temps fins a arribar a rècords olímpics (hi ha qui els resol en
només 3 minuts!).
- Grau mig: del SIDOKU núm. 13 al núm. 24.
Les coses es posen més difícils, però la tècnica que heu adquirit
amb els de grau elemental us ajuda a resoldre’ls. Amb algun us hi
podeu passar un quart d’hora aproximadament, però segur que no
gaire estona més.
- Grau superior: del SIDOKU núm. 25 al núm.
36. No són aptes per a principiants. Si heu anat a pams i heu fet
bé les coses, els resoldreu en vint minuts (o fins i tot menys!) i
la satisfacció serà tremenda.
- Virtuosisme: del SIDOKU núm. 37 al núm.
48. Ideals per a professionals del SIDOKU. N’hi ha algun
d’autènticament diabòlic. Temps de resolució aproximat: mitja
horeta. Si ho aconseguiu amb menys temps, és que sou uns autèntics
virtuosos. Per això us hem preparat els tres últims del llibre.
- Sidokus dodecafònics: són els números 49,
50 i 51. Es resolen exactament igual que els altres, però cal
posar les dotze notes (do, do#, re, re#, mi, fa, fa#, sol, sol#,
la, la#, si) i la melodia oculta conté les alteracions que li
calen. Els SIDOKUS dodecafònics són l’exponent màxim dels sudokus
musicals. Si els resoleu, sou uns mestres del SIDOKU.
A més de fer-vos passar bones estones fent
treballar el cap, els SIDOKUS que teniu entre mans donen molt de
joc. Quan n’hagueu resolt un, podeu provar de fer-lo sonar: a més
de la melodia que us indiquem, podeu provar com sona tocant les
notes de cada línia, o tocant les notes per columnes, o potser
millor en diagonal, o fins i tot en espiral! També podeu buscar-hi
noves melodies o fins i tot alguns secrets que s’amaguen on menys
t’ho esperes. Per exemple: al SIDOKU que conté l’Aria de la
Suite en Re de Bach, també hi trobareu la sèrie de quintes
perfectament disposada a la darrera columna. O al SIDOKU que amaga
la Petita serenata nocturna de Mozart, on us hi apareixeran
perfectament ordenades a la columna de la dreta les notes de les
línies del pentagrama en clau de sol.
Com que ens agrada molt jugar amb les notes,
també us proposem que feu arribar els SIDOKUS als menuts i menudes
de la casa. Per a ells hem preparat graelles de 4 per 4 en les
quals s’hi han de posar quatre símbols musicals (figures, claus,
pauses...). Els anomenem SIDOKUS de símbols musicals i els
poden resoldre nenes i nens a partir de cinc anys. De la mateixa
manera que en els SIDOKUS de notes, aquí cal posar els quatre
símbols a cada columna, a cada fila i a cada zona sense repetir-ne
cap. També estan ordenats per grau de dificultat: els primers són
molt senzills i els darrers requereixen imaginació, ja que només
hi trobareu tres símbols i el jugador o la jugadora n’ha de crear
un de nou. Ja veieu que hi ha diversió i exercici mental per a
totes les edats!
Ja no us entretenim més. D’aquí a disset línies
ja podeu començar a resoldre SIDOKUS. Només us recordem que va ser
el 14 de novembre de 2004 quan el diari The Times de
Londres va publicar el seu primer sudoku numèric. El joc ja era
molt popular al Japó, però a Europa encara no havia arribat.
Imitant el Times, molts diaris britànics van començar a
publicar sudokus numèrics a les pàgines de passatemps. Aviat van
aparèixer els llibres i les revistes dedicades exclusivament a
aquest joc de lògica, fins que a l’estiu de 2005 els diaris
catalans també van començar a publicar-ne. La malaltia segueix
expandint-se sense aturador. Les mutacions del virus són constants.
Confiem que aquesta que us presentem, la mutació musical que ha
derivat en el SIDOKU, us faci passar bones estones i, sobretot,
que us faci ballar el cap al so de la música.
No us oblideu de visitar el web sidokus.com
Bona sort i bona música!
